Benvolgut Chords & Lyrics - Manel

[D]Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació ofi[A]cial,
més o menys, així[G] com jo, estàs[D] assabentat
de la meva existÃ?[Bm] ?ncia, de les coses que[A] faig.

Benvolgut, jo ho recone[D]c, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema prefer[A]it,
vostres són les pro[G]meses que ningú ja[D] complirà,
vostres les nit[Bm]s que els telèfons no paraven [A]de sonar.

Però sí que et vaig veie[D]nt en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou [A]lluny,
benvolgut, i en un som[G]riure que fa sola cam[D]inant
i en aquella foto anti[Bm]ga oblidada en un cala[A]ix:

Heu par[G]at una furgone[A]ta aprof[D]itant la[G] vista privi[A]legiada d'un[D]a ciutat.
Tu assenyal[A]es l?absis romànic d?una catedr[G]al i sou joves [D]i forts!
I sent[Bm]iu l'etern[G]itat al vostre da[A]vant!
I, be[Bm]nvolgut, ni sospit[G]eu que gent co[A]m jo estem esp[D]erant.

[D]I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m?ho imagino -o ho intento- i t?asseguro que compr[A]enc
que encara avui, sense [G]remei, tot trontolli un s[D]egon
quan un amic, amb bona [Bm]fe, pronuncia el vostr[A]e nom.

Però vull pensar que tot va [D]bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però es[A]tàs content
i vas veient coses pel m[G]ón que t?estan agrada[D]nt tant
i agraeixes que entre el[Bm]s dos em féssiu créixe[A]r amagat.

Amagat en mentidete[D]s, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d?una [A]vida millor,
amagat en ?som molt jov[G]es per tenir res massa c[D]lar?,
amagat en ?no sé quÃ[Bm]¨ és, però, nena, no pu[A]c respirar?.

Ai, benvo[G]lgut, que estrany s[A]i un dia et van fe[D]r mal
el meu a[G]mor, la meva[A] sort, les meves[D] mans
o el meu [A]dit resseguint-li la col[G]umna verte[D]bral!
Benvolg[Bm]ut, que ha arrib[G]at i es vol qu[A]edar!
Ai aque[Bm]sts dits, no són se[G]nzills, de gen[A]t com jo que esta[D]va esperant.

Benvolgut, ho deixo a[D]quí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d?acomiadar-me es[A]perant
no haver-te emprenyat m[G]assa, no haver semblat un[D] boig,
que la força ens ac[Bm]ompanyi, adéu, fins sempr[A]e, sort!

Per si un dia ens c[D]reuem ja em disculpo, que em conec,
faré d?home seriós, esperaré darr[A]ere dret
mentre tu li fas brome[G]ta, ?veig que ara els busques a[D]lts?,
mentre tu et reivindi[Bm]ques com molt més el[A]egant.

Farem adéu i marxarem i ella em dirà que[G] t?ha vist vell i,
pas a [A]pas, ja estaràs tan ll[D]uny
com el c[G]retí que abans d?entrar a H[A]istòria li to[D]cava el cul
arrambant[A] -la contra els arbres del costa[G]t d?un insti[D]tut.

Ai, pobr[Bm]ets meus, com s?ha[G]guessin esp[A]antat,
si entre[Bm] els matolls, sortim tu[G] i jo dient
?ei, aquí els s[A]enyors, estem esp[D]erant.
Xicots, aneu fe[Bm]nt lloc,[A] que estem esper[D]ant?.